divendres, 26 de març del 2010
Vídeo del taller "Innovació i esport: el Colpbol"
Esteve Cánovas i Fernando Gómez ens han preparat el següent vídeo del taller sobre Colpbol que vam fer el passat dilluns 22 de març. Vos aconselle que li presteu atenció fins l'últim segon...
dimecres, 24 de març del 2010
Classe pràctica del dilluns amb el Grup A
Recordeu que la classe pràctica del dilluns, 29 de març (després de l'activitat complementària sobre Esport i Aventura: un estil de vida), consistirà en una pràctica física dels diversos tipus de jocs que utilitzen l'esport com referent, és a dir:
- Jocs pre-esportius.
- Jocs simplificats.
- Jocs esportius modificats.
La pràctica l'està preparant un grup d'estudiants i serà a la canxa Sud.
- Jocs pre-esportius.
- Jocs simplificats.
- Jocs esportius modificats.
La pràctica l'està preparant un grup d'estudiants i serà a la canxa Sud.
Activitat complementària de l'assignatura: xarrada-col·loqui "Esport i aventura: un estil de vida"
Dins l’àmbit de la recreació físico-esportiva hi ha experiències personals molt diverses i interessants. En les dues hores de la classe teòrica del proper dilluns, 29 de març, tindrà lloc una xarrada-col·loqui titulada Esport i aventura: un estil de vida que realitzarà Javi García Mascarell.
Javi García Mascarell, és un esportista-aventurer que es va iniciar tardanament, després de complir el servei militar als Cossos d’Operacions Especials, en les carreres de fons on va aconseguir nombrosos èxits com competidor, principalment en carreres populars i mitges maratons. Posteriorment, es va passar a les carreres de muntanya on va continuar destacant un parell d’anys més, fins el 2006 en què va abandonar el món de la competició per orientar la seua pràctica esportiva cap a l’aventura, concretament el muntanyisme i les travessies amb bicicleta de muntanya. Una característica com aventurer de Javi és la realització de molts dels seus projectes en solitari, entre els que destaquen l’ascensió al Mont Blanc (4.810m) i al Cervino (4.478), i, en bicicleta, la travessia Transpirinenca de la costa del mar Mediterrani a la del Cantàbric. Però està fent més coses, com per exemple, pujar els 212 cims de més de tres mil metres dels Pirineus o cadascun dels cims més alts de totes les províncies d’Espanya o altres aconseguiments que podeu conéixer en més detall a l' historial esportiu que recull la seua pàgina web. En definitiva, crec que Javi té moltes històries, anècdotes i reflexions que segur que ens donen una visió de com l’esport i la aventura poden arribar a conformar un estil de vida.
L'activitat tindrà tres parts. En una primera part, Javi, ens parlarà de les seues vivències com esportista-aventurer. Després veurem un vídeo de la seua ascensió en solitari al Cervino. La tercera i última part, consistirà en un torn obert de preguntes.
Vos recomane i pregue la vostra assistència.
Feta l'activitat, vos agraïsc la vostra assistència i participació, i ací vos deixe un parell de fotos de la xarrada-col·loqui (afegides el 31-3-2010) :
dilluns, 15 de març del 2010
Activitat complementària de l'assignatura: taller sobre “Innovació i esport: el Colpbol”
El pròxim dilluns, 22 de març, tindrà lloc el taller Innovació i esport: el Colpbol, a càrrec de Juanjo Bendicho (assessor d’Educació Física del CEFIRE de Sagunt i creador d’esta nova modalitat esportiva) i Juan Isidro Martín (professor d’Educació Física). El Colpbol és un joc esportiu d’invasió disputat per dos equips mixtes de 7 jugadors en un espai definit, la finalitat del qual és introduir mitjançant colps amb les mans una pilota en la porteria contrària.
El taller ocuparà les dues hores de la classe teòrica (de 9:30h. a 11:30h) i l’hora de la classe pràctica del grup A (d'11:30h. a 12:30h.). El taller consistirà en una xarrada introductòria sobre les característiques d’este joc, la seua història, el procés d’esportivització i la seua contribució a l´àmbit de la recreació físico-esportiva. A esta xarrada li seguirà un col·loqui on els estudiants podran fer les preguntes que consideren oportunes als ponents convidats. En acabar, anirem a la canxa Sud on farem una pràctica sobre este joc esportiu. Esta pràctica estarà oberta a la participació dels estudiants, tant del grup A, com dels grups de pràctiques del dijous. Al ser una activitat complementària específica de l’assignatura Esport i Recreació es prega l’assitència dels estudiants. Ens veiem el dilluns.
dijous, 11 de març del 2010
Pràctica 4 (iVIII): Reflexions al voltant del joc i del jugar
És necessari el joc dins l'àmbit de la recreació físico-esportiva?
Pràctica 4 (VII): Reflexions al voltant del joc i del jugar
Quin rol és pitjor dins d'un joc: el del trampós o el del desbaratafestes?
Pràctica 4 (III): Reflexions al voltant del joc i del jugar
Quan algú comença a avorrir-se en un joc està començant també a deixar de jugar?
diumenge, 7 de març del 2010
dissabte, 6 de març del 2010
Un vídeo i una història per a comentar
L’esport, per si mateix, no és ni bo ni roín. Com activitat humana que és, depén de com es practique. L’obsessió per guanyar a qualsevol preu no és de l’esport, sinó d'aquelles persones que el practiquen d’eixa forma. Hi ha moltes maneres de practicar i viure l'esport. Hi ha moltes maneres d’esforçar-se per una cosa que només té el mèrit de ser gratificant per ella mateixa. Hi ha moltes maneres de superar-se com esportistes. Hi ha moltes maneres de donar-li significat, sentit i valor a l'esport… Una d'elles és la de Dick i Rick Hoyt, un pare i un fill, que competixen junts en maratons, triatlons i altres esdeveniments esportius de resistència. Començaren a fer-ho en 1977 i, fins ara, han participat junts en vora 1000 proves esportives. Ací teniu un vídeo d’un dels Ironman (3'8km nadant, 180km en bici i 42km corrent) que han realitzat junts:
Per si voleu saber més d’ells, també vos enllace la seua pàgina web:
Team Hoyt
Resum de la Jornada d'activitat física, esport, cooperació i inclusió
Al bloc de la Unitat d'Investigació de Teoria i Pedagogia de l'AF i l'Esport podeu trobar una ressenya de la Jornada d'AF, esport, cooperació i inclusió. Els assistents podeu afegir els comentaris que considereu.
dijous, 4 de març del 2010
Pràctica 3 (iIV): Oci i esport femení
El conflicto entre la participación en deportes vigorosos y dichas imágenes de la feminidad es obvio. No debe, por tanto, sorprender que sean los deportes considerados como ‘propiamente femeninos’ –tenis, gimnasia, patinaje o natación– los que se ofrezcan en las revistas femeninas populares y los que, con frecuencia, presenten a las mujeres en poses atractivas, sexualmente provocativas como mercancías para el placer masculino. Las representaciones más comunes son actividades de mantenimiento, entretenimiento, danza y aeróbic, que no chocan con la ‘esencia femenina’. Son actividades que, se dice, mejoran la figura y que, combinadas con una buena dieta y con una cuidado apropiado del cabello, la piel y las uñas, aumentan el atractivo femenino. (págs. 125 i 126)
Pràctica 3 (III): Oci i esport femení
El deporte es, pues, una fuente importante de discriminación sexual y el deportista es el foco simbólico del poder masculino. La fuerza y agresividad propias de actividades como el boxeo, rugby, fútbol americano y jockey sobre hielo implican la idea de que los hombres se preparan también para el trabajo y la batalla. El discurso apropiado para la práctica del poder conferido al cuerpo deportivo masculino es un discurso militar de guerra y combate, de luchas, confrontaciones, estrategias y tácticas. Por el contrario, los deportes ‘femeninos-apropiados’ –gimnasia, natación sincronizada, patinaje sobre hielo– enfatizan el equilibrio, la coordinación, la flexibilidad y la gracia, e idealizan las imágenes populares de la feminidad. Además, las mujeres realizan papeles subordinados: fans, clubs de apoyo, animadoras, servidoras de té y encargadas de las entradas.
Existe una larga historia de exclusión de las mujeres de los deportes que requieren potencia, agresividad y contacto corporal; sin embargo, las mujeres tampoco han sido admitidas en prácticas como el golf, la pesca, el snooker o los dardos que exigen muy poca energía muscular pero que, tradicionalmente, se han constituido en reserva del ocio masculino y focos importantes de la conducta colectiva masculina. El deporte, pues, refuerza las identidades masculinas y femeninas tradicionales, al apoyar la idea de que la actual división sexual del trabajo –dentro y fuera del hogar– es el estado ‘natural’ de las cosas. (pàg. 123 i 124)
Existe una larga historia de exclusión de las mujeres de los deportes que requieren potencia, agresividad y contacto corporal; sin embargo, las mujeres tampoco han sido admitidas en prácticas como el golf, la pesca, el snooker o los dardos que exigen muy poca energía muscular pero que, tradicionalmente, se han constituido en reserva del ocio masculino y focos importantes de la conducta colectiva masculina. El deporte, pues, refuerza las identidades masculinas y femeninas tradicionales, al apoyar la idea de que la actual división sexual del trabajo –dentro y fuera del hogar– es el estado ‘natural’ de las cosas. (pàg. 123 i 124)
Pràctica 3 (II): Oci i esport femení
La falta de tiempo constituye una limitación obvia para el ocio femenino; las diferencias de oportunidades ya existentes respecto al ocio para hombres y mujeres tienden a aumentar con el matrimonio. La peor posición corresponde a las mujeres que tienen niños pequeños y, además, trabajan. Como las mujeres casadas realizan la mayoría del trabajo doméstico, toda su actividad de ocio se intercala entre las esenciales tareas de criar a los hijos, cocinar, lavar, fregar, hacer la compra, etc. En el hogar, las mujeres no poseen noción real de ‘tiempo libre’ y, en consecuencia, la distinción entre trabajo y ocio se difumina. El ocio doméstico, basado en la familia, se convierte en la norma para las mujeres casadas, especialmente para las que tienen niños pequeños. Ver la televisión –la actividad de ocio más popular entre las mujeres casadas y con niños–, planchar o coser, por ejemplo, pueden hacerse al mismo tiempo que se vigila a los pequeños. Las responsabilidades de las mujeres (la casa y los hijos) limitan sus posibilidades de ocio fuera del hogar y, por tanto, no es sorprendente que el deporte sea una actividad minoritaria. (pàgs.117 i 118)
Pràctica 3 (I): Oci i esport femení
Heargreaves, J.. (1993): Promesa y problemas en el ocio y los deportes femeninos. En J. I. Barbero (ed.): Materiales de sociología del deporte, Ediciones de La Piqueta, Madrid, pàgs. 109-132.
Existe un innegable vínculo entre rentas, poder cultural y relaciones de género: las mujeres han estado subordinadas económicamente a los hombres, lo que afecta directamente a sus actitudes y acceso al ocio. La familia nuclear es, efectivamente, una unidad económica dentro de la cual el esposo/padre es definido como la principal fuente de ingresos, cuyo trabajo es necesario para satisfacer las necesidades del hogar y la familia, y que se ha ganado el derecho al ocio. La esposa/madre, por el contrario, es definida en términos de su dependiente rol de ama de casa, para quien el dinero y el tiempo de ocio son una especie de ‘bonos’. (pàg. 115)
Existe un innegable vínculo entre rentas, poder cultural y relaciones de género: las mujeres han estado subordinadas económicamente a los hombres, lo que afecta directamente a sus actitudes y acceso al ocio. La familia nuclear es, efectivamente, una unidad económica dentro de la cual el esposo/padre es definido como la principal fuente de ingresos, cuyo trabajo es necesario para satisfacer las necesidades del hogar y la familia, y que se ha ganado el derecho al ocio. La esposa/madre, por el contrario, es definida en términos de su dependiente rol de ama de casa, para quien el dinero y el tiempo de ocio son una especie de ‘bonos’. (pàg. 115)
dilluns, 1 de març del 2010
Agafem-nos el treball amb humor...
Hui fa un any que ens va deixar l'actor Pepe Rubianes. Els seus monòlegs i opinions s'allunyaven del políticament correcte i estaven plens d'acidesa crítica. Ací teniu un tall del seu espectacle Rubianes, sólamente on fa referència al treball:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
