dissabte, 27 de febrer del 2010

Carta oberta als estudiants d’Esport i Recreació sobre la Jornada d’activitat física, esport, cooperació i inclusió


Benvolgudes i benvolguts estudiants d’Esport i Recreació:

Com sabeu el passat dijous 25 de febrer la FCAFE i la Unitat de Teoria i Pedagogia de l’AF i l’Esport vam organitzar una jornada d’AF, esport, cooperació i inclusió orientada als estudiants del nostre centre. Pels continguts que es desenvolupaven, vos la vaig recomanar com activitat complementària de l’assignatura, però també ho vaig fer, tal i com vos vaig dir a classe, perquè una de les xarrades, la de Javi Noguera, ja havia format part del contingut de l’assignatura l’any passat i l’anterior. La jornada, a més, també crec que era interessant perquè molts dels ponents havien sigut estudiants de la nostra Facultat (inclús un d’ells, Vicent Simón, ho continua sent). Per facilitar la vostra assistència no vaig donar classe als tres grups de pràctiques d’eixe dia.

Per a mi era important el contingut d’esta activitat complementària perquè tracta d’altres persones que no són les més dotades motriument, no juguen en la Champions League, ni han guanyat cap medalla en un campionat del món o en unes Olimpíades. Tracta d'unes persones que la seua preocupació no és la de perdre uns quilets, marcar abdominals, definir la seua perfecta musculatura o altres capritxos estètico-corporals d’este estil. Es tracta d’altres persones. Persones amb un altre tipus de problemes o dificultats menys banals. Persones desfavorides pel fet de no disposar de recursos o diners per poder gaudir de les activitats físico-esportives en unes mínimes condicions. Estes jornades parlaven d'estes persones. Persones excloses pel simple fet d’haver nascut, per exemple, a Uganda i haver sigut xiquet o xiqueta soldat o, per exemple, a un poblat del Sàhara o a l’anell 12 de la perifèria de la ciutat boliviana de Santa Cruz de la Sierra, o per ser una dona emigrant en un barri marginal. Crec que és important que un futur llicenciat sàpia d’estos problemes socials i sàpia que amb les activitats físico-esportives també pot contribuir a la millora de la qualitat de vida d’estes persones. O de les persones recluses en una presó que les priva de la llibertat (tenint llargues estones que no saben què fer i acaben avorrides i ocioses). O de les persones que van en cadira de rodes i tenen una mobilitat molt reduïda, ¿s'imagineu què suposa per a estes persones guanyar mobilitat i autonomia gràcies a participar en activitats físico-esportives?

Em costa de creure que dels 150 estudiants que tinc matriculats en l’assignatura només sentiren interés per esta jornada els 5 que hi van acudir. Tampoc vull creure que el número d’assistents haguera sigut major d’haver-se valorat esta activitat dins l’avaluació dels estudiants. I com no li trobe sentit a que no assistíreu, vos demane alguna explicació a vosaltres, futurs Llicenciats en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i professionals de l’activitat físico-esportiva.


PD- Tot açò em porta a qüestionar-me també si val la pena que faça en classe les xarrades-col·loqui amb personal extern convidat (com he fet altres anys), si és convenient que lleve la lectura obligatòria del llibre Elogio de la ociosidad i em duen a plantejar-me un canvi en la valoració de la vostra participació en este webloc (doncs igual la feu perquè esteu obligats a fer 10 comentaris), així que vos informe que, des de ja, el 20% de la valoració de la vostra participació en este webloc consitirà en fer només 2 comentaris, i no els 10 que hi havia previst en un principi.

diumenge, 21 de febrer del 2010

Bibliografia específica del tema 2:

Devís, J. (2008) El juego en el currículum de la Educación Física: aproximación crítica (o el reino de lo posible en la postmodernidad). Revista Educación Física y Deporte, 27 (2), 79-89.

García Blanco, S. (2006) Joc i esport aproximació conceptual. Apunts: educació física i esport, 83, 82-89. (versió en català) (versió en castellà)

Ramos, J. (2006) Ludopatía: el otro lado del juego. Índice. Revista de estadística y sociedad, 19, 9-11.

Tema 2: La dimensió lúdica

Tema 2, La dimensió lúdica

dijous, 18 de febrer del 2010

Pràctica 2 (iIV): Comentari de textos de l'assaig "Elogio de la ociosidad", de B. Russell

En el pasado, había una reducida clase ociosa y una más numerosa clase trabajadora. La clase ociosa disfrutaba de ventajas que no se fundaban en la justicia social; esto lo hacía necesariamente opresiva limitaba sus simpatías y la obligaba a inventar teorías que justificasen sus privilegios. Estos hechos disminuían grandemente su mérito, pero, a pesar de estos inconvenientes, contribuyó a casi todo lo que llamamos civilización. Cultivó las artes, descubrió las ciencias; escribió los libros, inventó las filosofías y refinó las relaciones sociales. Aun la liberación de los oprimidos ha sido, generalmente, iniciada desde arriba. Sin la clase ociosa, la humanidad nunca hubiese salido de la barbarie (pàgs. 29 i 30)

Pràctica 2 (III): Comentari de textos de l'assaig "Elogio de la ociosidad", de B. Russell

Los placeres de las poblaciones urbanas han llegado a ser en su mayoría pasivos: ver películas, presenciar partidos de fútbol, escuchar la radio, y así sucesivamente. Ello resulta del hecho de que sus energías activas se consumen completamente en el trabajo; si tuvieran más tiempo libre, volverían a divertirse con juegos en los que deberían de tomar parte activa (pàg. 29)

Pràctica 2 (II): Comentari de textos de l'assaig "Elogio de la ociosidad", de B. Russell

«Me agrada el trabajo físico porque me hace sentir que estoy dando cumplimiento a la más noble de las tareas del hombre y porque me gusta pensar en lo mucho que el hombre puede transformar su planeta. Es cierto que mi cuerpo exige períodos de descanso, que tengo que pasar lo mejor posible, pero nunca soy tan feliz como cuando llega la mañana y puedo volver a la labor de la que procede mi contento» Nunca he oído decir estas cosas a los trabajadores. Consideran el trabajo como debe ser considerado, como un medio necesario para ganarse el sustento, y, sea cual fuere la felicidad que puedan disfrutar, la obtienen en sus horas de ocio (pàgs. 26 i 27).

Pràctica 2 (I): Comentari de textos de l'assaig "Elogio de la ociosidad", de B. Russell

Supongamos que, en un momento determinado, cierto número de personas trabaja en la manufactura de alfileres. Trabajando –digamos ocho horas diarias, hacen tantos alfileres como el mundo necesita. Alguien inventa un ingenio con el cual el mismo número de personas puede hacer dos veces el número de alfileres que hacía antes. Pero el mundo no necesita duplicar ese número de alfileres: los alfileres son ya tan baratos, que difícilmente pudiera venderse alguno más a un precio inferior. En un mundo sensato, todos los implicados en la fabricación de alfileres pasarían a trabajar cuatro horas en lugar de ocho, y todo lo demás continuaría como antes. Pero en el mundo real esto se juzgaría desmoralizador. Los hombres aún trabajan ocho horas; hay demasiados alfileres; algunos patronos quiebran, y la mitad de los hombres empleados en la fabricación de alfileres son despedidos y se quedan sin trabajo. Al final, hay tanto tiempo libre como en el otro plan, pero la mitad de los hombres están absolutamente ociosos, mientras la otra mitad sigue trabajando demasiado. De este modo, queda asegurado que el inevitable tiempo libre produzca miseria por todas partes, en lugar de ser una fuente de felicidad universal. ¿Puede imaginarse algo más insensato? (pàgs. 19 i 20).

Llibre de lectura obligatòria:

Bertrand Arthur William Russell (Trellech, Gal·les 1872 - Penrhyndeudraeth 1970) fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del segle XX, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950. Va popularitzar la filosofia, i especialment la lògica. Molts troben en Russell una mena de profeta de la vida creativa i racional. Així mateix fou un important polític liberal i activista pacifista.

Possiblement el filosof més influent del segle XX, al menys als països de parla anglesa, és considerat, juntament amb Gottlob Frege, com un dels fundadors de la filosofia analítica. També és considerat com un dels dos lògics més importants del segle XX, juntament amb Kurt Gödel.

El llibre que llegirem d'este autor és Elogio de la ociosidad, un recull de 15 assajos escrits entre 1928 i 1935 en els que s'aborden temes molt diversos. No obstant això, la idea que la intolerància i el fanatisme són els majors mals que afligeixen el nostre món, dota d'unitat a este conjunt de textos caracteritzats per l'ingeni, la ironia i el rigor intel·lectual de Bertrand Russell.

Ací teniu un enllaç a l'assaig que dóna títol al llibre, i del que comentarem alguns textos en pràctiques.

Bibliografia específica del tema 1:

Ací teniu els enllaços a la bibliografia específica penjada a l'aula virtual relacionada amb el tema 1:

Aguila, C. (2005) Del lleure i la postmodernitat. Apunts: Educació Física i Esports, 79, 101-106. (artícle en català) (artícle en castellà)

Hernández Vázquez, M. i Gallardo, E. (1994) Marc conceptual: les activitats esportivo-recreatives. Apunts: Educació Física i Esports, 37, 58-67. (artícle en català) (artícle en castellà)

López Franco, E. (1993) El ocio. Perspectiva pedagógica. Revista Complutense de Educación, 4 (1), 69-88.

- Rodríguez Díaz, A. (2005) Trabajo y ocio: la civilización hacia el tiempo del deporte. Actas del X Congreso de Historia del Deporte.

dijous, 11 de febrer del 2010

Activitat complementària: Jornada sobre activitat física, esport, cooperació i inclusió

La Unitat d'Investigació de Teoria i Pedagogia de l'Activitat Física i l'Esport i la FCAFE hem organitzat una Jornada sobre activitat física, esport, cooperació i inclusió, que té per objectiu sensibilitzar als estudiants i professionals de l'activitat física i l'esport sobre les possibilitats que tenen estes activitats en l'ajuda als grups humans desfavorits, en la doble vessant de la cooperació en el Tercer Món i de la inclusió en la nostra societat. Crec que és una temàtica molt interessant dins l'àmbit de la recreació físico-esportiva (com veurem més endavant dins l'assignatura).

La Jornada tindrà lloc el dijous, 25 de febrer, al saló de graus de la FCAFE.

Podeu consultar el programa per saber els horaris, les activitats, els ponents, així com les condicions d'inscripció. El termini d'inscripció s'ha ampliat fins el divendres, 19 de febrer.

dilluns, 8 de febrer del 2010

Pràctica 1: intentant aclarir tres termes bàsics de l'assignatura

La primera pràctica de l'assignatura l'hem dedicada a vore què entenem i quina relació podem establir entre estos tres termes:

RECREACIÓ

TEMPS LLIURE

OCI

dissabte, 6 de febrer del 2010

Atenció a estudiants durant el 2on quadrimestre:

Ta i com recull la pàgina del Departament d'Educació Física i Esportiva, l'horari d'atenció a estudiants es farà indistintament al despatx personal del professor (al semi-soterrani sud) o a la Unitat d'Investigació de Teoria i Pedagogia de l'AF i l'Esport (2on planta, zona sud), els següent dies i hores:

dilluns:
de 12:30h. a 14:00h.
i de 15:00h. a 16:30h.

dijous:
de 12:00h a 14:00h.
i de 15:00h. a 16h.

divendres, 5 de febrer del 2010

Guia docent de l'assignatura

Guia docent Recreació 2009-10





Benvinguts i benvingudes al bloc d'Esport i Recreació 2010

L'assignatura d'Esport i Recreació està enfocada per aprofundir en els significats i sentits que pot tindre la recreació físico-esportiva. S'adopta una vessat teòrica i organitzativa, des de la que s´aborden els conceptes i fonaments bàsics de la recreació físico-esportiva, així com els aspectes pràctics relacionats amb l´elaboració i desenvolupament de programes d´activitats fisico-esportives recreatives.

Per la seua part, este bloc té com finalitat servir als estudiants de ferramenta d´ajuda i d´estímul per a la participació en el desenvolupament dels continguts i activitats de l´assignatura. També pretén ser un espai que convide a la reflexió crítica i debat sobre els diversos aspectes que vagen sorgint del dia a dia de l'assignatura. A més, i com es recull en la guia docent, les contribucions dels estudiants a este bloc són un dels aspectes que es tindran en compte dins de l'opció d'avaluació sumativa.

Espere que aprofiteu este espai fent aportacions de qualitat. Estic obert a les vostres propostes i suggeriments. Recordeu que un dels objectius de l'assignatura és implicar-vos en la participació i desenvolupament de les activitats de classe, fomentant l'autonomia, l'actitud crítica i el treball en grup.