dijous, 18 de febrer de 2010

Llibre de lectura obligatòria:

Bertrand Arthur William Russell (Trellech, Gal·les 1872 - Penrhyndeudraeth 1970) fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del segle XX, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950. Va popularitzar la filosofia, i especialment la lògica. Molts troben en Russell una mena de profeta de la vida creativa i racional. Així mateix fou un important polític liberal i activista pacifista.

Possiblement el filosof més influent del segle XX, al menys als països de parla anglesa, és considerat, juntament amb Gottlob Frege, com un dels fundadors de la filosofia analítica. També és considerat com un dels dos lògics més importants del segle XX, juntament amb Kurt Gödel.

El llibre que llegirem d'este autor és Elogio de la ociosidad, un recull de 15 assajos escrits entre 1928 i 1935 en els que s'aborden temes molt diversos. No obstant això, la idea que la intolerància i el fanatisme són els majors mals que afligeixen el nostre món, dota d'unitat a este conjunt de textos caracteritzats per l'ingeni, la ironia i el rigor intel·lectual de Bertrand Russell.

Ací teniu un enllaç a l'assaig que dóna títol al llibre, i del que comentarem alguns textos en pràctiques.

2 comentaris:

  1. Las etiquetas de filósofo, matemático, escritor, educador y divulgador, son apropiadas pero no bastan para darnos una idea de la persona que fue Bertrand Russell. Vivió 97 años (nació en 1872 y murió en 1970), se casó en cuatro ocasiones, escribió más de 70 libros, estuvo dos veces encarcelado, recibió el premio Nobel, viajó a Alemania, Rusia, China, EE.UU... luchó por el voto de la mujer, el pacifismo y por la fundación de una organización mundial que, aglutinando a todas las naciones, lograse poner fin a todas las guerras. Sus obras en el ámbito de la lógica y los fundamentos de la matemática supusieron su mayor aportación al campo de la filosofía.
    Fuera de ésta es conocido por sus, entonces "escandalosos", escritos en torno a la religión, la guerra, el matrimonio, el trabajo o el sexo. Figura controvertida y polémica, amada por unos y vilipendiada por otros, tanto la obra como la vida de Bertrand Russell se caracterizó por un talante crítico, una pasión profunda e intensa y una independencia de pensamiento que todavía hoy permanece en sus escritos.

    A parte de este amplio currículum vitae profesional, podemos observar que, como gran filosofo, tuvo fragmentos reflexivos y muy personales como por ejemplo el siguiente, escrito en el prólogo de su autobiografía, de bellísima prosa, cuyo título es “Para qué he vivido”:

    "Tres pasiones, simples, pero abrumadoramente intensas, han gobernado mi vida: el ansia de amor, la búsqueda del conocimiento y una insoportable piedad por el sufrimiento de la humanidad. Estas tres pasiones, como grandes vendavales, me han llevado de acá para allá, por una ruta cambiante, sobre un profundo océano de angustia, hasta el borde mismo de la desesperación.
    He buscado el amor, primero, porque conduce al éxtasis, un éxtasis tan grande, que a menudo hubiera sacrificado el resto de mi existencia por unas horas de este gozo. Lo he buscado, en segundo lugar, porque alivia la soledad, esa terrible soledad en que una conciencia trémula se asoma al borde del mundo para otear el frío e insondable abismo sin vida. Lo he buscado, finalmente, porque en la unión del amor he visto, en una miniatura mística, la visión anticipada del cielo que han imaginado santos y poetas. Esto era lo que buscaba, y, aunque pudiera parecer demasiado bueno para esta vida humana, esto es lo que -al fin- he hallado.
    Con igual pasión he buscado el conocimiento. He deseado entender el corazón de los hombres. He deseado saber por qué brillan las estrellas. Y he tratado de aprehender el poder pitagórico en virtud del cual el número domina al flujo. Algo de esto he logrado, aunque no mucho.
    El amor y el conocimiento, en la medida en que ambos eran posibles, me transportaban hacia el cielo. Pero siempre la piedad me hacía volver a la tierra. Resuena en mi corazón el eco de gritos de dolor. Niños hambrientos, víctimas torturadas por opresores, ancianos desvalidos, carga odiosa para sus hijos, y todo un mundo de soledad, pobreza y dolor convierten en una burla lo que debería ser la existencia humana. Deseo ardientemente aliviar el mal, pero no puedo, y yo también sufro.
    Ésta ha sido mi vida. La he hallado digna de vivirse, y con gusto volvería a vivirla si se me ofreciese la oportunidad."

    ResponElimina
  2. Respecte al tema de reduir les jornades laborals de 8 hores diàries a 4, és molt difícil de dur a la pràctica ja que aquesta reducció de la jornada laboral a la meitat, suposaria l'acceptació dels empresaris capitalistes a conformar-se amb els guanys estables d'aquest sistema, la qual cosa impediria als capitalistes empresaris especular amb els preus per obtenir més beneficis, impediria l'apropiació dels treballadors, impediria l'especulació financera, etc. Si algun dia la reducció de la jornada laboral fora reduïda, significaria que el capitalisme desapareixeria.

    Però, indubtablement, "amb el treball exigit hi hauria prou per fer de l'oci un aspecte deliciós, però no per produir esgotament”. Com que els homes no estaran cansats en el seu temps lliure, no voldran només distraccions passives i insípides. És probable que almenys un u per cent dedique el temps que no li consumeisca el seu treball professional a tasques d'algun interès públic, i, ja que no dependrà d'aquestes tasques per guanyar-se la vida, la seva originalitat no es veurà destorbada i no hi haurà necessitat de conformar a les normes establertes pels vells erudits. Però no només en aquests casos excepcionals es manifestaran els avantatges de l'oci. Els homes i les dones corrents, en tenir l'oportunitat d'una vida feliç, arribaran a ser més bondadosos i menys inoportuns, i menys inclinats a mirar els altres amb suspicàcia. L'afició a la guerra desapareixerà, en part per la raó que precedeix i en part perquè suposa un llarg i dur treball per a tots. El bon caràcter és, de totes les qualitats morals, la que més necessita el món, i el bon caràcter és la conseqüència de la tranquilitat i la seguretat, no d'una vida de àrdua lluita. Els mètodes de producció moderns ens han donat la possibilitat de la pau i la seguretat per a tots; hem escollit, en comptes d'això, l'excés de treball per a uns i la inanició per a altres. Fins aquí, hem estat tan actius com ho erem abans que hagués màquines, en això, hem estat uns necis, però no hi ha raó per seguir essent necis per sempre”.

    ResponElimina