dimarts, 27 d’abril de 2010

VIII Jornades de la Unitat d'Investigació de Teoria i Pedagogia de l'Activitat Física i l'Esport (UTPAFIDE)

Ahir dilluns dia 26/04/2010 vaig poder assistir a la VIII jornades de UTPAFIDE (Unitat de Teoria i Pedagogia de l’Activitat Física i l’Esport) celebrada al saló d’actes de la Facultat. Fórem pocs els alumnes que assistirem, per tant m’agradaria ficar algunes coses en comú ja que van ser molt interessants i que, tal vegada, molts de vosaltres que no assistireu us agradaria conèixer.

Per fer-ho breu, faré un xicotet resum del que s’exposà.

En primer lloc, el professor Devís inaugurà les jornades presentant el funcionament i la composició d’UTPAFIDE. Fou una breu entrada on cal destacar les quatre línees d’investigació en les quals treballa aquest grup.

  • 1º línea: L’ensenyament de l’educació física i l’esport.
  • 2º línea: L’activitat física i la salut.
  • 3º línea: Avaluació de revistes científiques. Anàlisi bibliomètric.
  • 4º línea: Calaix de sastre. Investigació qualitativa de temes diversos.

Posteriorment, i en darrer lloc al professor Devís, tingué el seu torn el professor Luis Antolín presentant-nos el treball de la Unitat com Grup d’Innovació Docent (http://utpafide.blogspot.com/2010/04/normal-0-21-false-false-false.html). L’objectiu d’este grup es la millora de la docencia dels seus participants. Durant el curs 2009-10, el grup ha estat desenvolupant un projecte sobre “Disseny, desenvolupament i avaluació de diversos usos de weblocs com recursos d’innovació educativa” i, per al curs 2009-10, s’ha demanat un projecte de continuació “Avaluació continuada de l’aprenentatge en relació a l’ús dels weblocs”.

Una vegada finalitzades aquestes dos xarrades, passà el torn als dos ponents brasilers: Vicente Molina Neto de la Universidade Federal do Rio Grande do Sul i Rosane Kreusburg Molina, de UNISINOS de Brasil.

Fou una xerrada molt interessant i més llarga del que s’esperava possiblement per la dificultat del idioma. Ens explicaren el treball que feien ells al Brasil, més en concret a Porto Alegre. El tema a tractar era “la investigació qualitativa en l’Educació Física escolar”, una de les línies que també es treballa ací a Valencia. Al ser pocs prefereixen centrar els seus estudis amb coses concretes i no molt extenses. Prefereixen poquet i bo, és a dir, centren els seus esforços per a millorar la formació dels professors.

Cal destacar que la seua investigació qualitativa té uns principis, els quals són:

  1. No té protocols a priori.
  2. L’investigador és el principal instrument d’investigació. (Cada narrativa, cada estudi, etc. és diferent, no s’ha de seguir cap patró, per això l’investigador és tant important).
  3. El sistema de representació és part del fenòmen investigat.

Per mitjà d’il·lustracions i una presentació ens contaren com funcionaven i mostraren alguns dels projectes que tenen publicats, a més d’explicar-nos les raons i les experiències en cadascun d’ells. Uns dels ponents, Vicente, a més és fundador de la “revista Movimiento”, una gran revista dins del sector i, ens explicà, que ací podríem encontrar totes les seues publicacions ja que ells tot el que feien ho publicaven sempre. Per a més informació, ací teniu l’enllaç:

Al finalitzar la xerrada s’obri un torn de preguntes. Foren preguntes de tot tipus però una d’elles (Quin criteri s’utilitzava per a avaluar què és bo o no tant bo en això de la investigació qualitativa?) fou la que més es debatí en aquest temps. Realment és una pregunta molt interessant i de fet van haver respostes molt diverses entre els assistents.

Per últim, el que més ens interessà als alumnes, fou la xerrada de Alexandra Valencia Peris, becaria de UTPAFIDE. “Becas y ayudas en el inicio de la carrera investigadora”.

Ens presentà les distintes beques a les que podem optar després i durant els últims anys de carrera (beques de col·laboració amb professorat). Cal destacar que el principal requisit per a accedir a una d’aquestes beques es tindre un bon expedient acadèmic i un bon currículum.

Ací vos deixe alguns exemples de les beques que vam comentar.

Beques Pre-Doctorals:

  • Beques FPU del Mec (Ministeri d’Educació i Ciència).
    • Dos anys de beca + dos de contracte amb una quantia de 1.100 € mensuals.
  • Beques FPI del Mec.
    • Dos anys de beca + dos de contracte amb una quantia de 1.100 € mensuals.
  • Beques Pre-Doctorals de la Conselleria D’educació.
  • Programa I+D+I de la Generalitat.
    • Quatre anys de contracte.
  • Beques Pre-Doctorals de la Universitat de Valencia “Cinc Segles”.
    • Dos anys de beca + dos de contracte.

Beques Post-Doctorals. (són més difícils d’accedir).

  • Beca Ramon y Cajal.
  • Beca Juan Ramón de la Cierva.
  • Beca del CSIC.

Tota aquesta informació i més la podreu trobar també a les següent direccions:

A més, per si tenim qualsevol dubte en quant a la investigació i a les beques podem demanar-li ajuda a Alexandra, la qual es va mostrar molt favorable amb nosaltres. Per qualsevol dubte d’aquest tipus ens va deixar el seu correu a la nostra disposició. És el següent: Alexandra.Valencia@uv.es

2 comentaris:

  1. Me gustaría recoger la pregunta que hizo el profesor Luis Millán después de la ponencia de la investigación cualitativa, para que estableciéramos un debate en el blog, ya que fue una pregunta que generó bastantes opiniones ayer por la tarde y creo que podría ser interesante que habláramos de ello.

    La pregunta era ¿Cuál era el criterio que se seguía para evaluar si la investigación era "buena" y se podía publicar? Lo que creo que Luis Millán quizo preguntar era cómo se juzgaba si aquello que se investigaba era significativo para la comunidad científica o si aportaba un conocimiento nuevo o útil. Esta duda se plantea partiendo de la premisa, de que las investigaciones cualitivas, responden a situaciones concretas, no protocolizadas, frente a la investigación cuantitativa, en que se parte de protocolos y persiguen la objetividad para la generalización de los resultados.

    Yo particulamente pienso que las investigaciones cualitativas y cuantitativas responden a intereses y necesidades distintos, y que el proceso de elaboración de la investigación es distinto, por lo que a priori resulta dificil comparar dos cosas que son diferentes desde su origen.

    En cuanto a como determinar si la investigación es buena o mala, pues no creo que difiera tanto, cantidad de investigaciones cuantitativas no aportan nada nuevo y se publican y esto ocurre menos con investigaciones de tipo cualitativo.

    La investigación cualitativa responde a una necesidad que en pocos o en ningún caso se plantea la cuantitativa, que es que en lo subjetivo también hay ciencia y que no siempre debe preocuparnos el hecho de que las conclusiones puedan ser generalizadas y aplicadas en otro contexto, sino que deben utilizarse para aprender de ellas y ponerlas al servicio de aquellos a los que les pueda ser útil, partiendo de la premisa que en el contexto en que se pueda aplicar esos resultados, la situación no será exactamente la misma, porque las necesidades de ese nuevo contexto serán producto de las subjetividades, de las narrativas, de los cuerpos que conviven en esa otra situación.

    Y esto es evidente que es ciencia y una ciencia social muy útil y por desgracia escasa, que guarda mucha relación con las competencias que deberíamos adquirir con nuestra carrera.

    ResponElimina
  2. me hubiera gustado compartir ideas con docentes brasileros y decir un par de cosas acerca de las becas pero no estoy alli asique lo voy a hacer ahora para que todo el mundo se entere de como van las cosas. yo personalmente fui a visitar el inef de Santa catalina que se encuentra en el sur de Brasil, en la ciudad de Florianopolis puesto que tenia interes en acabar mi carrera con una experiencia nueva y constructiva. lo que mas me ha gustado ha sido el interes general que hay en la universidad en la investigacion y las ganas de hacer siempre cosas nuevas. propuse organizar la asignatura de vela visto que Santa Catalina es una isla y no tiene asignaturas parecidas. ademas propuse un estudio pedagogico atraves de actividades de vela para los ninos de las favelas. todo el mundo se ha quedado encantado con las propuestas, director incluido. el unico obstaculo fue conseguir una beca para hacerlo. es una pena que nuestro sistema se base solamente en los NUMEROS y no en las INICIATIVAS y en los ESFUERZOS de la gente! pedi la beca internacional pero soy extranjera y todos los titulos extranjeros se homologan con un 5.5 en Espana. con esta media entrè en cuarto. Al dia de hoy es matematicamente imposible para cualquier extranjero llegar al media del 7 que es lo que se pide para ir a estudiar a brasil. en resumen solo acabando quinto con media del 9.33333 se podria llegar a 7. ademas no se pide ninguna carta con las motivaciones que te llevan a pedir la beca. Hice una solecitud explicando mi problema y la respuesta fue..."en lugar de homologacion podias haber pedido traslado de expediente"! Osea, lo mismo de "que te den!"Asi es el sistema!!!!suerte con todo!

    ResponElimina